REPENSANT QUÈ SOM
Document per a renovar-millorar
XARXA D’ESCOLES ASSOCIADES A LA UNESCO DE CATALUNYA
Primera trobada per repensar “Què és una escola associada a la UNESCO”
Data: 24 de gener de 2007
Hora: 18 hores
Lloc: Cedres, 38 2n. Esplugues de Llobregat
S’inicia la sessió fent alguns aclariments sobre la constitució de la XEAUC i la relació amb UNESCOCAT, a petició d’alguns del representants del centres assistents. Miquel Martí i Irene Vallvé donen resposta a algunes preguntes, que ja s’havien parlat en l’última assemblea del PEA, i que sorgeixen en el sí de l’inici de la trobada.
Irene Vallvé fa la presentació de la trobada explicant el conte anomenat “Quatre petites cantonades de no res” de Jérome Ruiller, on explica com un petit quadrat li agrada jugar amb el seus amics els petits rodons, però no pot entrar a casa del seus amics , perquè la porta és rodona! Conte molt adient per poder treballar el concepte del respecte a les diferencies amb l’alumnat.
Abans de passar al tema central de la trobada per parlar de “Què és una escola associada a la UNESCO” és fa un torn obert de paraules per fer les presentacions dels distints centres assistents, explicant els seus inicis i la trajectòria com a escoles del PEA, i també recordar aquells projectes que s’estan realitzant actualment.
Aquests centres són:
CEIP ESCOLA BELLATERRA
ESCOLA PIA DE SANT ANTONI
ACADÈMIA IGUALADA
ESCOLA VIROLAI
CEIP TURÓ DEL CARGOL
Primera trobada per repensar “Què és una escola associada a la UNESCO”
Data: 24 de gener de 2007
Hora: 18 hores
Lloc: Cedres, 38 2n. Esplugues de Llobregat
S’inicia la sessió fent alguns aclariments sobre la constitució de la XEAUC i la relació amb UNESCOCAT, a petició d’alguns del representants del centres assistents. Miquel Martí i Irene Vallvé donen resposta a algunes preguntes, que ja s’havien parlat en l’última assemblea del PEA, i que sorgeixen en el sí de l’inici de la trobada.
Irene Vallvé fa la presentació de la trobada explicant el conte anomenat “Quatre petites cantonades de no res” de Jérome Ruiller, on explica com un petit quadrat li agrada jugar amb el seus amics els petits rodons, però no pot entrar a casa del seus amics , perquè la porta és rodona! Conte molt adient per poder treballar el concepte del respecte a les diferencies amb l’alumnat.
Abans de passar al tema central de la trobada per parlar de “Què és una escola associada a la UNESCO” és fa un torn obert de paraules per fer les presentacions dels distints centres assistents, explicant els seus inicis i la trajectòria com a escoles del PEA, i també recordar aquells projectes que s’estan realitzant actualment.
Aquests centres són:
CEIP ESCOLA BELLATERRA
ESCOLA PIA DE SANT ANTONI
ACADÈMIA IGUALADA
ESCOLA VIROLAI
CEIP TURÓ DEL CARGOL
CEIP CAMPCLAR
CEIP ISIDRE MARTÍ
ESCOLA DE MÚSICA FREQÜÈNCIES
CEIP ISIDRE MARTÍ
ESCOLA DE MÚSICA FREQÜÈNCIES
CEIP EL DOFÍ
ESCOLA INFANTIL MAFALDA
ESCOLA INFANTIL MAFALDA
ASPACE
COL·LEGI LESTONNAC L’ENSENYANÇA
ESCOLA JOAN PELEGRÍ
COL·LEGI LESTONNAC L’ENSENYANÇA
ESCOLA JOAN PELEGRÍ
IES MATADEPERA
CRP BAIX LLOBREGAT VIII
Per començar a parlar del que són i el que volen ser les Escoles Associades a la Unesco i de com es treballa des de la pròpia xarxa, es planteja una pluja d’idees.
Carme Silué de l’IES Matadepera inicia aquesta pluja aportant diferents conceptes a revisar com a elements identificadors de les escoles del PEA.
- Revisió del protocol de memòries per tal de que pugin ser útils.
- Recuperar trobades d’alumnat – professorat
- En la celebració del DENIP més implicació amb la xarxa internacional.
- Aprofitar la xarxa internacional com a fet diferencial de les escoles PEA per poder
CRP BAIX LLOBREGAT VIII
Per començar a parlar del que són i el que volen ser les Escoles Associades a la Unesco i de com es treballa des de la pròpia xarxa, es planteja una pluja d’idees.
Carme Silué de l’IES Matadepera inicia aquesta pluja aportant diferents conceptes a revisar com a elements identificadors de les escoles del PEA.
- Revisió del protocol de memòries per tal de que pugin ser útils.
- Recuperar trobades d’alumnat – professorat
- En la celebració del DENIP més implicació amb la xarxa internacional.
- Aprofitar la xarxa internacional com a fet diferencial de les escoles PEA per poder
treballar des dels distints projectes.
- Millorar i augmentar el grau d’implicació de les AMPA dels centres.
- Més difusió dels projectes de les escoles PEA
- Potenciació dels projectes PEA tant a nivell de trobades de professorat com d’alumnat.
- Transmissió a l’alumnat de la importància de ser una escola associada a la UNESCO.
- Potenciar la difusió de la xarxa a partir de l’edició d’una revista, bultlleti Unesco, ...etc.
- Difusió a partir de la redacció d’articles en revistes pedagògiques de les experiències
- Millorar i augmentar el grau d’implicació de les AMPA dels centres.
- Més difusió dels projectes de les escoles PEA
- Potenciació dels projectes PEA tant a nivell de trobades de professorat com d’alumnat.
- Transmissió a l’alumnat de la importància de ser una escola associada a la UNESCO.
- Potenciar la difusió de la xarxa a partir de l’edició d’una revista, bultlleti Unesco, ...etc.
- Difusió a partir de la redacció d’articles en revistes pedagògiques de les experiències
d’escoles PEA.
- Promoure i difondre la Xarxa als diferents estaments educatius com el Departament
- Promoure i difondre la Xarxa als diferents estaments educatius com el Departament
d’Educació,...[1]
- Les escoles Unesco han d’elaborar i potenciar projectes que siguin diferents i pioners en
- Les escoles Unesco han d’elaborar i potenciar projectes que siguin diferents i pioners en
referència al que ja fan la majoria de centres educatius.
Pep Suñé del CEIP Escola Bellaterra fa les següents aportacions:
- Ampliar les activitats de la Xarxa d’Escoles Associades a tota la
comunitat eductiva. En primer lloc a les famílies, incorporant trobades d’ alumnat i familia
- Jornades sobre la Pau
- Difusió d’experiències i de les escoles associades a partir de Jornades educatives i/o activitats que s’organitzen en el territori com per exemple les Escoles d’Estiu.[2]
- Difusió de la xarxa per mitjà d’una revista o no seria millor la creació d’una web?
- Organització de distintes trobades a Catalunya
- Sol·licitud de distints projectes d’innovació al Departament d’Educació per part dels centres, donat que alguns són de temàtiques molt treballades per part de les escoles associades ( Convivència i Mediació Escolar, Coeducació , Medi Ambient, Educació per a la Ciutadania,etc.).
Mònica Planas de l’Escola de Música Freqüències:
- Planteja la possibilitat de definir una “Missió”, a nivell dels propis centres, que qüestioni cap on anem les escoles associades, què som i a què ens dediquem.
- En aquest sentit comenta la utilització de l’instrument d’anàlisi anomenat DAFO ( Debilitats - Amenaces / Fortaleses –Oportunitats) que possibilita, després de treballar i d’establir els diferents conceptes, planificar una Pla de Millora respecte a l’entitat i al professorat que hi participa.
Oriol Batlle de l’escola Pia de Sant Antoni comenta:
- En quan a la necessitat de tenir una pàgina web, hauria d’ haver la possibilitat de crear una comissió organitzadora i de seguiment que permetés el manteniment de la pàgina, que és el què realment es fa feixuc per una sola persona.[3]
- Pel que fa a la difusió, parla de la possibilitat de difondre en distints mitjans l’ideari de les escoles, així com les seves experiències i projectes. En definitiva fer-ne la màxima difusió per donar-nos a conèixer, tant en el propi Departament d’Educació com en d’altres entitats adients.
Per acabar es comenta que més que la difusió de la xarxa allò que esdevé important, ara mateix, es pensar en el problemes actuals del nostre món i com les escoles associades hi han de treballar a partir dels distints projectes. Hem de reflexionar al voltant de qui som, qui volem ser i com ho hem de fer. Com ho volem treballar tot realitzant una revisió interna a nivell del claustre del centres.
S’acorda que totes les reflexions sorgides en el sí dels diferents centres es poden fer arribar a la coordinadora abans de Setmana Santa.
S’acaba la sessió al voltant de les 20 hores.
Cèlia Torres
Secretària de la XEAUC
APORTACIONS DELS CENTRES
El PEA va néixer per la necessitat de respondre d’una manera humanística al moment que es vivia als anys 50: la guerra freda marcava les relacions internacionals.
Segurament, a les persones que van iniciar la xarxa les va moure la necessitat de donar un gir aquesta manera de relacionar-se, oposant a la tensió generalitzada, una nova idea, una idea de cultura de pau que es convertís en llavor de futur. Calia que els nens del moment descobrissin una colla de valors que els estats no els oferien. Creiem que aquest devia ser l’objectiu d’una xarxa cada cop més internacional.
Ens fa l’efecte que, d’alguna manera, el PEA ha aconseguit el seu objectiu principal. La llavor de la cultura de pau sembrada ha donat fruit i avui, al menys al nostre petit país, la major part de les escoles, cada una en la seva mesura i segons les seves possibilitats, en el seu treball quotidià té en compte els valors que emanen d’aquesta cultura: solidaritat, respecte, col·laboració, etc.
És per això que ens sembla que cal fer una anàlisi de l’actualitat per tal de tornar a enfocar la nostra tasca, de manera que respongui a les noves problemàtiques.
El canvi social tan important que estem vivint des dels últims 10 o 15 anys ens obliga a re-situar-nos per tal de tenir veritable sentit.
Les escoles que formem part del PEA som molt diverses, com també ho són les circumstàncies i els contextos en què ens trobem. Malgrat les dificultats que la diferència pot comportar, creiem que, de fet, és un patrimoni únic i preciós per re-orientar-nos intel·ligentment i esdevenir el màxim d’útils.
Cal una anàlisi que ens permeti descobrir i definir quina és la llavor que cal sembrar. Després, en funció d’aquesta redefinició veure quins projectes dels que tenim són vàlids i cal continuar i quines han de ser les noves propostes.
Tenim les avantatges d’una xarxa ja creada, no partim de zero com el 53.
Núria Matalí i Anna Luna
Febrer de 2007
CEIP El Dofí
PLA ESTRATÈGIC
0.- QÜESTIONS PRÈVIES
El Pla Estratègic ha d’esdevenir la guia d’actuació a llarg termini de l’entitat, a partir de la reflexió i la identificació dels elements més fonamentals de l’ànima i dels grans propòsits de l’organització, tot desplegant ordenadament els objectius i les fites concretes que ens permetran arribar amb èxit i coherència en aquelles finalitats màximes de la institució: “Per fer camí he de saber on vull arribar i com hi vull anar”.
Una qüestió prèvia a resoldre és el període de validesa de la planificació estratègica. Els plans són finits en el temps, per poder mesurar-los i esmenar-los en el futur. Es sol establir el termini en funció de la variabilitat de l’entorn tant extern com intern. Usualment entitats amb entorns molt inestables i canviants, com a molt planifiquen a dos anys vista i fins i tot a dotze i sis mesos. El més corrent es trobar planificacions a tres i quatre anys i s’ha de ser força agosarat per planificar a cinc o més anys vista.
1.- ESQUEMA GENERAL
En el procés de redacció del PE diferenciarem 3 etapes singulars:
La primera etapa és la que ens tocarà definir els fonaments corporatius, o sigui aquelles definicions més profundes que defineixen l’ànima, el tarannà i els grans objectius a molt llarg termini de la entitat. El verb que caracteritza aquesta etapa és PENSAR, i serà a partir de les definicions o fonaments d’aquesta fase que construirem la resta de l’edifici associatiu.
Haurem de definir la MISSIÓ, els VALORS i la VISIÓ de l’entitat, i seran aquests tres conceptes conjuntament els que guiaran el futur viatge.
La segona etapa consisteix en la fase d’anàlisi i haurem de dissecionar les oportunitats i amenaces de l’entorn de l’entitat i conjugar-les amb les fortaleses i debilitats internes de la nostra organització, per tal de poder determinar els camins més eficaços per aconseguir la visió definida en l’anterior etapa. El verb que caracteritza aquesta etapa és ANALITZAR, i el resultat d’aquesta etapa serà l’obtenció d’un quadre DAFO (debilitats-amenaces-fortaleses-oportunitats), on hauríem de poder començar a intuir les estratègies més adients als interessos socials.
Finalment arribarem a la darrera etapa, que és la de síntesi i acció, i és on a partir de les definicions i anàlisis de les anteriors etapes som capaços de concretar i passar a l’acció. En aquesta fase concretarem les estratègies, fixant polítiques, programes i accions concretes, que a més determinaran i vindran determinades (oh no!) pels recursos i, per tant, pel pressupost. El verb que caracteritza aquesta etapa és ACTUAR.
2.- LA MISSIÓ
El primer i transcendent pas a realitzar és la definició de la MISSIÓ de l’entitat. Que és la missió? La missió és la raó de ser o el propòsit principal de l’organització en ulls dels seus usuaris.
Què n’esperen de la XEAUC? Quina aportació de valor a poder ser singular i diferenciada realitza l’entitat ?
Per definició, la declaració de la missió ha de ser molt estable i gairebé permanent al llarg del temps, ja que està reflectint la justificació de la seva pròpia existència, i malament aniríem si això no es tingués clar
Les definicions de missió més eficaces són aquelles que per una banda inspirin al canvi, malgrat la missió no canviï i mai pugui ser acomplerta en un 100% ha de ser capaç d’impulsar l’organització cap endavant estimulant el canvi i el creixement positiu. Per altra banda la missió és a llarg termini per naturalesa, ha de ser escrita perquè pugui durar 100 anys o més. Finalment ha de ser fàcilment compresa i molt comunicable: breu (2-3 línies), contundent i fugint d’expressions i conceptes barrocs. Una bona ajuda per definir la missió és preguntar-se per què? Per què existeix la XEAUC? I a la resposta obtinguda tornar-li a qüestionar, i per què és això important? I així 3 o quatre voltes.
Exemples de missió:
- “La missió del Grup Gas Natural és atendre les necessitats energètiques de la societat, proporcionant als seus clients serveis i productes de qualitat respectuosos amb el medi ambient, als seus accionistes una rendibilitat creixent i sostenible i als seus col·laboradors la possibilitat de desenvolupar les seves competències professionals”
- Merck: “Preservar i millorar la vida humana”
- 3M: “Resoldre problemes no resolts de forma innovadora”
- Nokia: “Connecting people”
- Walt Disney: “Fer feliç a la gent”
-Hewlett-Packard: “Realitzar contribucions tècniques pel progrés i benestar de la humanitat”
- Organismes públics: “Reduir l’analfabetisme”, “Aconseguir la disminució de la SIDA”, “Incrementar la seguretat pública”
- Fundació Palau de la Música Catalana: “Estimular i fomentar tota classe d’activitats culturals, especialment en l’aspecte musical”
-Òmnium Cultural: “Llengua, cultura, país”
3.- ELS VALORS
Els valors són el COM?, són aquells principis atemporals que guien l’actuació de les persones i per tant de l’entitat. Defineixen el tarannà, la manera de fer i per tant han de representar les creences més profundament arrelades en l’ànima de l’entitat i que, per tant, es demostren en l’actuació diària de tots els membres que formen part del col·lectiu. Han de ser reals i no pas teòrics o sotmesos a l’imperi de la moda.
A l’igual que la missió esperem que els valors definits es mantinguin intactes durant molt de temps, proporcionant una font perdurable d’inspiració, força i saviesa.
Una bona definició de valors per ser eficaç ha de ser sintètica, hem de formular els tres, quatre màxim cinc valors que reflecteixin molt eficaçment l’ànima o sigui el tarannà de l’entitat. Com estem en el camp dels intangibles caldrà acompanyar a cada concepte d’una bona i sintètica definició (màxim 2-3 línies) perquè tots entenguem el concepte de la mateixa manera.
Exemples de valors:
Ètica i honestedat
Orientació als nostres clients
Meritocràcia
Respecte a l’entorn
Confiança
Innovació
Solidaritat
Catalanisme
Passió per la cultura
...
4.- LA VISIÓ
En la definició de visió comencem a descendir des dels conceptes més espirituals i permanents en el temps (missió i valors) al món més terrenal i concret de l’estratègia. La declaració de visió és la formulació concretar d’on volem arribar en el futur: no deixa de ser la formulació d’un gran macro-objectiu social que volem aconseguir a llarg termini. Es tracta de tancar els ulls i descriure com visualitzem idealment l’entitat en un horitzó temporal d’uns deu anys vista. No ha de ser una declaració abstracta sinó que hauria de proporcionar una imatge nítida i concreta de l’estat al que es vol arribar, ja que serà la base per formular estratègies i objectius. Una visió forta proporciona a tots els membres de l’organització un marc mental compartit que ajuda a donar forma al futur, inicialment abstracte, que tenim pel davant.
Una bona definició de visió per ser eficaç hauria de complir les següents característiques:
Concisa i breu: millor com més curta i potent. Única frase, 2-3 línies màxim.
Engloba a totes les parts interessades: atrau als principals grups d’interès de l’entitat (associats, societat civil, empresa, administració pública, etc.)
Coherent amb la visió i els valors
Verificable, per tant concreta i a poder ser mesurable o avaluable fàcilment
Possible: reptadora i fins i tot amb dosis d’utopia, però realitzable
Inspiradora: no només comprensible sinó que a més estimulant i reptadora per tots els grups d’interès.
Un bon mètode per formular la visió és imaginar-nos que de cop ens despertem a 10 anys vista i podem visitar el Foment que ha tingut la millor de les evolucions possibles. Es tracta ara d’escriure i descriure com és la xeauc ideal a 10 anys vista.
Exemples de visió:
- Roche: “Aconseguir el lideratge mitjançant un rendiment excel·lent en tot allò que fem, seguint els conceptes d’innovació, rapidesa i creixement”
- NASA (1961): “Aconseguir l’objectiu, abans que finalitzi la dècada, de posar un home a la Lluna, i que retorni sa i estalvi a la Terra”
- Pepsi: “Derrotar a Coca-Cola”
- Gas Natural: “La visió és ser un Grup energètic i de serveis líder i en continu creixement, amb presència multinacional”
[1] En aquest sentit Miquel Martí comenta que inicialment l’interlocutor que tenim com a escoles associades al Departament d’Educació és en Pere Arnaiz
[2] Pilar Ferràs del CEIP Isidre Martí comenta que hi havia prevista una presentació per part dels coordinadors dels projectes de les escoles UNESCO en la passada edició de l’Escola d’Estiu del Maresme, però a l’última hora es va anul·lar.
[3] Miquel Martí recorda que a Catalunya l’Amparo Vàzquez ha creat el Blog de la XEAUC i que les escoles poden aportar-hi qualsevol reflexió, experiencia, activitat,etc.dels seus centres.
Pep Suñé del CEIP Escola Bellaterra fa les següents aportacions:
- Ampliar les activitats de la Xarxa d’Escoles Associades a tota la
comunitat eductiva. En primer lloc a les famílies, incorporant trobades d’ alumnat i familia
- Jornades sobre la Pau
- Difusió d’experiències i de les escoles associades a partir de Jornades educatives i/o activitats que s’organitzen en el territori com per exemple les Escoles d’Estiu.[2]
- Difusió de la xarxa per mitjà d’una revista o no seria millor la creació d’una web?
- Organització de distintes trobades a Catalunya
- Sol·licitud de distints projectes d’innovació al Departament d’Educació per part dels centres, donat que alguns són de temàtiques molt treballades per part de les escoles associades ( Convivència i Mediació Escolar, Coeducació , Medi Ambient, Educació per a la Ciutadania,etc.).
Mònica Planas de l’Escola de Música Freqüències:
- Planteja la possibilitat de definir una “Missió”, a nivell dels propis centres, que qüestioni cap on anem les escoles associades, què som i a què ens dediquem.
- En aquest sentit comenta la utilització de l’instrument d’anàlisi anomenat DAFO ( Debilitats - Amenaces / Fortaleses –Oportunitats) que possibilita, després de treballar i d’establir els diferents conceptes, planificar una Pla de Millora respecte a l’entitat i al professorat que hi participa.
Oriol Batlle de l’escola Pia de Sant Antoni comenta:
- En quan a la necessitat de tenir una pàgina web, hauria d’ haver la possibilitat de crear una comissió organitzadora i de seguiment que permetés el manteniment de la pàgina, que és el què realment es fa feixuc per una sola persona.[3]
- Pel que fa a la difusió, parla de la possibilitat de difondre en distints mitjans l’ideari de les escoles, així com les seves experiències i projectes. En definitiva fer-ne la màxima difusió per donar-nos a conèixer, tant en el propi Departament d’Educació com en d’altres entitats adients.
Per acabar es comenta que més que la difusió de la xarxa allò que esdevé important, ara mateix, es pensar en el problemes actuals del nostre món i com les escoles associades hi han de treballar a partir dels distints projectes. Hem de reflexionar al voltant de qui som, qui volem ser i com ho hem de fer. Com ho volem treballar tot realitzant una revisió interna a nivell del claustre del centres.
S’acorda que totes les reflexions sorgides en el sí dels diferents centres es poden fer arribar a la coordinadora abans de Setmana Santa.
S’acaba la sessió al voltant de les 20 hores.
Cèlia Torres
Secretària de la XEAUC
APORTACIONS DELS CENTRES
El PEA va néixer per la necessitat de respondre d’una manera humanística al moment que es vivia als anys 50: la guerra freda marcava les relacions internacionals.
Segurament, a les persones que van iniciar la xarxa les va moure la necessitat de donar un gir aquesta manera de relacionar-se, oposant a la tensió generalitzada, una nova idea, una idea de cultura de pau que es convertís en llavor de futur. Calia que els nens del moment descobrissin una colla de valors que els estats no els oferien. Creiem que aquest devia ser l’objectiu d’una xarxa cada cop més internacional.
Ens fa l’efecte que, d’alguna manera, el PEA ha aconseguit el seu objectiu principal. La llavor de la cultura de pau sembrada ha donat fruit i avui, al menys al nostre petit país, la major part de les escoles, cada una en la seva mesura i segons les seves possibilitats, en el seu treball quotidià té en compte els valors que emanen d’aquesta cultura: solidaritat, respecte, col·laboració, etc.
És per això que ens sembla que cal fer una anàlisi de l’actualitat per tal de tornar a enfocar la nostra tasca, de manera que respongui a les noves problemàtiques.
El canvi social tan important que estem vivint des dels últims 10 o 15 anys ens obliga a re-situar-nos per tal de tenir veritable sentit.
Les escoles que formem part del PEA som molt diverses, com també ho són les circumstàncies i els contextos en què ens trobem. Malgrat les dificultats que la diferència pot comportar, creiem que, de fet, és un patrimoni únic i preciós per re-orientar-nos intel·ligentment i esdevenir el màxim d’útils.
Cal una anàlisi que ens permeti descobrir i definir quina és la llavor que cal sembrar. Després, en funció d’aquesta redefinició veure quins projectes dels que tenim són vàlids i cal continuar i quines han de ser les noves propostes.
Tenim les avantatges d’una xarxa ja creada, no partim de zero com el 53.
Núria Matalí i Anna Luna
Febrer de 2007
CEIP El Dofí
PLA ESTRATÈGIC
0.- QÜESTIONS PRÈVIES
El Pla Estratègic ha d’esdevenir la guia d’actuació a llarg termini de l’entitat, a partir de la reflexió i la identificació dels elements més fonamentals de l’ànima i dels grans propòsits de l’organització, tot desplegant ordenadament els objectius i les fites concretes que ens permetran arribar amb èxit i coherència en aquelles finalitats màximes de la institució: “Per fer camí he de saber on vull arribar i com hi vull anar”.
Una qüestió prèvia a resoldre és el període de validesa de la planificació estratègica. Els plans són finits en el temps, per poder mesurar-los i esmenar-los en el futur. Es sol establir el termini en funció de la variabilitat de l’entorn tant extern com intern. Usualment entitats amb entorns molt inestables i canviants, com a molt planifiquen a dos anys vista i fins i tot a dotze i sis mesos. El més corrent es trobar planificacions a tres i quatre anys i s’ha de ser força agosarat per planificar a cinc o més anys vista.
1.- ESQUEMA GENERAL
En el procés de redacció del PE diferenciarem 3 etapes singulars:
La primera etapa és la que ens tocarà definir els fonaments corporatius, o sigui aquelles definicions més profundes que defineixen l’ànima, el tarannà i els grans objectius a molt llarg termini de la entitat. El verb que caracteritza aquesta etapa és PENSAR, i serà a partir de les definicions o fonaments d’aquesta fase que construirem la resta de l’edifici associatiu.
Haurem de definir la MISSIÓ, els VALORS i la VISIÓ de l’entitat, i seran aquests tres conceptes conjuntament els que guiaran el futur viatge.
La segona etapa consisteix en la fase d’anàlisi i haurem de dissecionar les oportunitats i amenaces de l’entorn de l’entitat i conjugar-les amb les fortaleses i debilitats internes de la nostra organització, per tal de poder determinar els camins més eficaços per aconseguir la visió definida en l’anterior etapa. El verb que caracteritza aquesta etapa és ANALITZAR, i el resultat d’aquesta etapa serà l’obtenció d’un quadre DAFO (debilitats-amenaces-fortaleses-oportunitats), on hauríem de poder començar a intuir les estratègies més adients als interessos socials.
Finalment arribarem a la darrera etapa, que és la de síntesi i acció, i és on a partir de les definicions i anàlisis de les anteriors etapes som capaços de concretar i passar a l’acció. En aquesta fase concretarem les estratègies, fixant polítiques, programes i accions concretes, que a més determinaran i vindran determinades (oh no!) pels recursos i, per tant, pel pressupost. El verb que caracteritza aquesta etapa és ACTUAR.
2.- LA MISSIÓ
El primer i transcendent pas a realitzar és la definició de la MISSIÓ de l’entitat. Que és la missió? La missió és la raó de ser o el propòsit principal de l’organització en ulls dels seus usuaris.
Què n’esperen de la XEAUC? Quina aportació de valor a poder ser singular i diferenciada realitza l’entitat ?
Per definició, la declaració de la missió ha de ser molt estable i gairebé permanent al llarg del temps, ja que està reflectint la justificació de la seva pròpia existència, i malament aniríem si això no es tingués clar
Les definicions de missió més eficaces són aquelles que per una banda inspirin al canvi, malgrat la missió no canviï i mai pugui ser acomplerta en un 100% ha de ser capaç d’impulsar l’organització cap endavant estimulant el canvi i el creixement positiu. Per altra banda la missió és a llarg termini per naturalesa, ha de ser escrita perquè pugui durar 100 anys o més. Finalment ha de ser fàcilment compresa i molt comunicable: breu (2-3 línies), contundent i fugint d’expressions i conceptes barrocs. Una bona ajuda per definir la missió és preguntar-se per què? Per què existeix la XEAUC? I a la resposta obtinguda tornar-li a qüestionar, i per què és això important? I així 3 o quatre voltes.
Exemples de missió:
- “La missió del Grup Gas Natural és atendre les necessitats energètiques de la societat, proporcionant als seus clients serveis i productes de qualitat respectuosos amb el medi ambient, als seus accionistes una rendibilitat creixent i sostenible i als seus col·laboradors la possibilitat de desenvolupar les seves competències professionals”
- Merck: “Preservar i millorar la vida humana”
- 3M: “Resoldre problemes no resolts de forma innovadora”
- Nokia: “Connecting people”
- Walt Disney: “Fer feliç a la gent”
-Hewlett-Packard: “Realitzar contribucions tècniques pel progrés i benestar de la humanitat”
- Organismes públics: “Reduir l’analfabetisme”, “Aconseguir la disminució de la SIDA”, “Incrementar la seguretat pública”
- Fundació Palau de la Música Catalana: “Estimular i fomentar tota classe d’activitats culturals, especialment en l’aspecte musical”
-Òmnium Cultural: “Llengua, cultura, país”
3.- ELS VALORS
Els valors són el COM?, són aquells principis atemporals que guien l’actuació de les persones i per tant de l’entitat. Defineixen el tarannà, la manera de fer i per tant han de representar les creences més profundament arrelades en l’ànima de l’entitat i que, per tant, es demostren en l’actuació diària de tots els membres que formen part del col·lectiu. Han de ser reals i no pas teòrics o sotmesos a l’imperi de la moda.
A l’igual que la missió esperem que els valors definits es mantinguin intactes durant molt de temps, proporcionant una font perdurable d’inspiració, força i saviesa.
Una bona definició de valors per ser eficaç ha de ser sintètica, hem de formular els tres, quatre màxim cinc valors que reflecteixin molt eficaçment l’ànima o sigui el tarannà de l’entitat. Com estem en el camp dels intangibles caldrà acompanyar a cada concepte d’una bona i sintètica definició (màxim 2-3 línies) perquè tots entenguem el concepte de la mateixa manera.
Exemples de valors:
Ètica i honestedat
Orientació als nostres clients
Meritocràcia
Respecte a l’entorn
Confiança
Innovació
Solidaritat
Catalanisme
Passió per la cultura
...
4.- LA VISIÓ
En la definició de visió comencem a descendir des dels conceptes més espirituals i permanents en el temps (missió i valors) al món més terrenal i concret de l’estratègia. La declaració de visió és la formulació concretar d’on volem arribar en el futur: no deixa de ser la formulació d’un gran macro-objectiu social que volem aconseguir a llarg termini. Es tracta de tancar els ulls i descriure com visualitzem idealment l’entitat en un horitzó temporal d’uns deu anys vista. No ha de ser una declaració abstracta sinó que hauria de proporcionar una imatge nítida i concreta de l’estat al que es vol arribar, ja que serà la base per formular estratègies i objectius. Una visió forta proporciona a tots els membres de l’organització un marc mental compartit que ajuda a donar forma al futur, inicialment abstracte, que tenim pel davant.
Una bona definició de visió per ser eficaç hauria de complir les següents característiques:
Concisa i breu: millor com més curta i potent. Única frase, 2-3 línies màxim.
Engloba a totes les parts interessades: atrau als principals grups d’interès de l’entitat (associats, societat civil, empresa, administració pública, etc.)
Coherent amb la visió i els valors
Verificable, per tant concreta i a poder ser mesurable o avaluable fàcilment
Possible: reptadora i fins i tot amb dosis d’utopia, però realitzable
Inspiradora: no només comprensible sinó que a més estimulant i reptadora per tots els grups d’interès.
Un bon mètode per formular la visió és imaginar-nos que de cop ens despertem a 10 anys vista i podem visitar el Foment que ha tingut la millor de les evolucions possibles. Es tracta ara d’escriure i descriure com és la xeauc ideal a 10 anys vista.
Exemples de visió:
- Roche: “Aconseguir el lideratge mitjançant un rendiment excel·lent en tot allò que fem, seguint els conceptes d’innovació, rapidesa i creixement”
- NASA (1961): “Aconseguir l’objectiu, abans que finalitzi la dècada, de posar un home a la Lluna, i que retorni sa i estalvi a la Terra”
- Pepsi: “Derrotar a Coca-Cola”
- Gas Natural: “La visió és ser un Grup energètic i de serveis líder i en continu creixement, amb presència multinacional”
[1] En aquest sentit Miquel Martí comenta que inicialment l’interlocutor que tenim com a escoles associades al Departament d’Educació és en Pere Arnaiz
[2] Pilar Ferràs del CEIP Isidre Martí comenta que hi havia prevista una presentació per part dels coordinadors dels projectes de les escoles UNESCO en la passada edició de l’Escola d’Estiu del Maresme, però a l’última hora es va anul·lar.
[3] Miquel Martí recorda que a Catalunya l’Amparo Vàzquez ha creat el Blog de la XEAUC i que les escoles poden aportar-hi qualsevol reflexió, experiencia, activitat,etc.dels seus centres.
Etiquetes de comentaris: documents pedagògics, documents reflexió
posted by Xarxa Escoles Catalanes Associades a la UNESCO @ divendres, de març 23, 2007
<< Home